Joan Hernández Pijuan, (Barcelona, Espanya, 1931) es va formar a l'Escola d'Arts i Oficis de la Llotja ia l'Escola de Belles Arts de Barcelona. El 1957 es va traslladar a París, on va ampliar la seva formació en gravat i litografia a l'École de Beaux-Arts.
Després d'uns inicis propers a l'expressionisme gestual, va evolucionar cap a una figuració geomètrica caracteritzada per camps amplis de color i la presència d'objectes aïllats —fruites, copes, ous o tisores— tractats amb una intensa càrrega simbòlica. El color, abordat amb un gran refinament i un marcat sentit místic, va ser sempre un dels eixos centrals de la seva obra. Sobre fons llisos i franges en tons grisos i verds, Hernández Pijuan va incorporar referències matemàtiques com a quadrícules o cintes mètriques, integrades en una estructura rigorosa i meditativa. Les gradacions tonals, les transparències, les textures i les vibracions lumíniques constitueixen elements essencials del seu llenguatge pictòric.
A partir dels anys vuitanta, la seva feina va incorporar noves formes -el perfil del xiprer, els solcs de l'arada o la silueta d'un full- sense abandonar mai l'abstracció. Cap a finals d'aquella dècada va reprendre l'informalisme, desenvolupant una pintura d'austeritat extrema, caracteritzada per una paleta reduïda al blanc i negre. En aquesta etapa, la seva obra adquireix una dimensió atmosfèrica i espiritual, on la pintura es converteix en un exercici de contemplació interior.
Destaca també la seva tasca com a gravador, on va desenvolupar un minuciós treball de la trama i de l'element seriat, igualment dominat per la monocromia.
Des de la seva primera exposició individual al Museu de Mataró el 1955, Hernández Pijuan va exposar de manera continuada a destacats espais d'art nacionals i internacionals. Entre les principals retrospectives dedicades a la seva obra hi ha les organitzades pel Centre Cultural Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat (1992), el Museu Reina Sofia de Madrid (1993), el MACBA de Barcelona (2003) i el Museu d'Art Modern de Moscou (2011). La seva obra forma part d'importants col·leccions públiques, com les del Palais des Beaux-Arts de Brussel·les, el Museu Guggenheim de Nova York, la National Gallery of Canada a Mont-real, el Museu d'Art Modern de Buenos Aires, el Museu Reina Sofia i el MACBA.
